La Colectiva de Mujeres Ixchel, és un dels grups i xarxes de dones llatinoamericans que rep el suport de Calala-Fons de Dones des de l’any 2012, que té com a objectiu crear pensament crític feminista a Guatemala amb tres línies de treball: comunicació, formació i investigació. L’equip tècnic el formen vuit dones de diferents identitats (indígenes, lesbianes, heterosexuals, joves…) amb diferents ritmes i possibilitats d’implicació.
L’any 2013, la Colectiva va realitzar diverses activitats en l’eix de comunicació alternativa: a més de documentar tot el judici per genocidi contra el exdictador guatemalenc, Efraín Ríos Montt, la Colectiva va estar fent seguiment a la despulla de terres ia les lluites comunitàries. El suport de Calala els va servir per sufragar la cobertura del judici (logística de transport, mobilització, alimentació i sosteniment de les dones que feien el seguiment). També van col·laborar amb col·lectius de comunicació com Prensa Comunitària, van crear una biblioteca virtual de literatura escrita per dones i van mantenir el bloc de Mujeres Ixchel, des d’on llancen càpsules d’informació per generar reflexió des del pensament feminista.
En l’àmbit de la formació , de febrer a octubre de l’any passat Mujeres Ixchel va coordinar un diplomat de teoria feminista en què van participar unes 30 persones i que es va estructurar en tres mòduls trimestrals: teoria feminista; cos, sexualitat i amor romàntic i moviments socials i moviment feminista. El diplomat busca ” trencar una mica amb l’acadèmia, ja que de vegades les maestries feministes o de gènere bloquegen les dones que no han pogut estudiar ” i està obert a estudiants, dones del moviment feminista que no han estudiat, joves que encara no han iniciat la formació i alguns homes que assisteixen “com a observadors i sense ocupar tot l’ espai”.
Tot investigant sobre representació de les dones per trencar els estereotips:
En el camp de la investigació , la Colectiva va organitzar una jornada d’anàlisi sobre drets sexuals i reproductius i dret a l’avortament, per veure com les organitzacions de dones estan abordant el tema del dret a decidir sobre el propi cos des del discurs: la seva conclusió és que “la discussió s’està centrant en la sexualitat com reproducció, deixant al marge reflexions pel que fa al cos, el desig, el plaer o la maternitat imposada . Ara volen generar un document de sistematitzacions del debat i crear un altre espai de discussió, a més d’obrir debats futurs sobre temes com la misogínia i els rumors.
A més , les Mujeres Ixchel s’han articulat amb el moviment feminista de la regió, tot participant en l’observatori de violacions dels drets de les dones llançat per la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humans ( xarxa que també rep el suport de Calala-Fons de Dones), convidades pel grup Les Petateras. Al setembre de 2013 van participar en la trobada de defensores de drets humans que la Iniciativa va organitzar a El Salvador.
Des del passat mes d’abril fins a octubre d’aquest any, la Colectiva ha posat en marxa un laboratori d’investigació i epistemologia feminista amb 16 persones de les que han participat en els processos de formació , moltes de les quals estan fent la tesi o tenen interès a investigar. A més de treballar sobre lectures, les participants, moltes de les quals són indígenes i /o feministes, rebran formació i tallers específics sobre recerca feminista, per editar una publicació conjunta. A més, les Ixchel han iniciat una investigació sobre violència simbòlica en els mitjans de comunicació, a partir d’elaborar un monitoratge per veure com aquests aborden “el cos , la identitat i la tasca de les dones. Per exemple, en la lluita pels territoris, veure com es mostra a dones indígenes, mestisses i pobres, com estan generant o accentuant la violència física o sexual cap a les dones” . Després de sistematitzar aquest seguiment, el presentaran a dones periodistes i publicistes i als mitjans de comunicació per poder llançar una campanya mediàtica de denúncia de les troballes i sensibilització sobre propostes de canvi. El monitoratge va començar el passat 10 de maig, dia de la mare, i esperen tenir resultats del mateix a finals de 2014, per llançar la campanya mediàtica en 2015.
El mes de maig també van engegar un diplomat sobre cos, sexualitat i erotisme que durarà un any i mig, coordinat amb la Universitat de San Carlos, amb l’objectiu de brindar una formació sobre cos i sexualitat dirigida a dones estudiants i participants en moviments socials, no només teòrica sinó que motivi un procés vivencial intern a través de teràpia de retrobament. Des del context de Guatemala, volen reflexionar sobre la violència sexual, com va afectar la guerra als cossos de les persones, com es construeix el cos, què és l’erotisme, entre altres.
Font: http://www.calala.org/
